Anar al contingut

El meu fill camina amb els peus cap a dins: és normal?

Actualitzat el

Caminar amb les puntes cap a dins és freqüent en la infància i moltes vegades forma part del desenvolupament. Què pot significar, què observar a casa i quan demanar una valoració.

En molts xiquets, sobretot durant els primers anys, caminar amb les puntes dels peus cap a dins forma part del desenvolupament i millora conforme creixen. Si el xiquet no té dolor, juga amb normalitat i el patró és pareix en els dos costats, sovint n’hi ha prou amb observar l’evolució. No sol ser necessari usar plantilles, calçat corrector ni exercicis només per a redreçar la marxa.

Sí que convé demanar una valoració quan apareix dolor, inflor o coixesa; quan un costat és clarament distint de l’altre; quan la marxa empitjora; quan el peu d’un bebé es nota rígid; o quan els ensopecs limiten de veres el joc, el col·legi o l’esport. L’edat, la simetria i el que acompanya la manera de caminar importen més que l’aspecte aïllat dels peus.

Què significa que un xiquet camine amb els peus cap a dins

Es parla de marxa amb els peus cap a dins, o intrarotació, quan una o les dos puntes s’orienten cap a la línia mitjana al caminar o córrer, en lloc de mirar al davant. És freqüent que la família ho note en veure el xiquet des de darrere, quan corre, quan està cansat o perquè ensopega més del que s’espera.

El gir no sempre naix en el peu. Pot procedir de la forma de l’avantpeu, de la rotació de la tíbia o de la posició del fèmur i el maluc. Per això no és responsable decidir el tractament només mirant una fotografia o el desgast de la sabatilla.

Tampoc és el mateix que tindre peu pla, caminar de puntetes o presentar un peu bot. Són situacions diferents i l’exploració que necessiten no és idèntica: en peu pla infantil està en què consistix eixa altra dubte, que descriu l’arc del peu i no l’orientació de les puntes, encara que les dos coses puguen coincidir en un mateix xiquet.

L’edat orienta sobre d’on pot vindre

Estes són les tres causes habituals. Orienten, però no permeten diagnosticar el xiquet a casa:

  • En bebés, metatars aducte: la part davantera del peu es corba cap a dins, fins i tot en repòs. Molts casos flexibles milloren durant els primers mesos.
  • En els primers anys de marxa, torsió tibial interna: la tíbia gira cap a dins i arrossega la punta del peu, i sol vore’s més al caminar o córrer. Sol millorar gradualment amb el creixement, sovint abans de l’edat escolar.
  • En edat preescolar i escolar, anteversió femoral: genolls i peus miren cap a dins, i al xiquet pot resultar-li còmoda la posició asseguda en W. En la majoria dels xiquets disminuïx amb el creixement.

Metatars aducte en els bebés

En el metatars aducte, la part davantera del peu es desvia cap a dins. Alguns peus són flexibles i s’alineen amb suavitat; altres són més rígids i mantenen la corba. La flexibilitat i la intensitat de la deformitat són dades que ha de valorar un professional. Un peu rígid o molt corbat en un bebé no hauria d’esperar que el xiquet comence a caminar per a ser revisat.

Torsió tibial interna en els primers anys

La tíbia pot conservar una rotació interna pròpia de l’etapa fetal. En començar a caminar, eixa orientació fa que el peu apunte cap a dins. En la majoria dels xiquets es modifica de forma espontània a mesura que la cama creix. Les fèrules, el calçat especial i els exercicis no han demostrat accelerar eixa correcció en una torsió tibial simple.

Anteversió femoral en edat preescolar i escolar

En altres xiquets el gir procedix del fèmur. Els genolls i els peus poden mirar cap a dins i la rotació es fa més visible al córrer. És freqüent que estos xiquets s’asseguen en W perquè eixa posició els resulta còmoda. La majoria millora durant el creixement; la cirurgia només es planteja de forma excepcional, en xiquets majors amb una deformitat greu i problemes funcionals importants.

Quan sol formar part del desenvolupament

El patró sol ser tranquil·litzador quan es complixen diverses d’estes condicions:

  • Apareix de manera gradual durant els primers anys, no de forma brusca.
  • És pareix en les dos cames, encara que no hagen de ser idèntiques.
  • No hi ha dolor, inflor ni coixesa.
  • El xiquet pot caminar, córrer, botar i jugar al nivell esperable per a la seua edat.
  • No està empitjorant ni fa que deixe activitats que abans realitzava.
  • El desenvolupament general i les habilitats motores avancen amb normalitat.

Un xiquet menut pot ensopegar més mentre aprén a coordinar-se. Això no significa que tota caiguda haja d’atribuir-se als peus: importa la freqüència, si va a més i si interferix amb la seua activitat.

Què pots observar a casa sense intentar diagnosticar-ho

Abans de la consulta, estes observacions aporten informació útil:

  • Des de quan ho notes i si va començar de forma gradual o repentina.
  • Si ocorre en els dos peus o només en un.
  • Si es veu al caminar, al córrer, quan està cansat o en tot moment.
  • Si hi ha dolor, coixesa, inflor, debilitat o rebuig a caminar i jugar.
  • Si els ensopecs són ocasionals o li impedixen seguir el ritme d’altres xiquets.
  • Si ha perdut alguna habilitat que ja tenia.
  • Si el patró canvia descalç i amb calçat.

Pot ajudar gravar un vídeo breu caminant i corrent, des del davant, des de darrere i de costat, sense demanar-li que col·loque els peus rectes: els xiquets solen modificar la marxa quan saben que els estan observant. Portar el calçat habitual també permet comprovar ajust i desgast, encara que la sola per si sola no diagnostica la causa.

Quan demanar una cita programada

  • Un peu o una cama giren clarament més que l’altre.
  • El patró progressa en lloc de millorar amb el temps.
  • El xiquet en edat escolar ensopega tant que evita jocs, educació física o esport.
  • El peu d’un bebé està molt corbat o no es pot alinear amb suavitat.
  • La família no sap si el que observa encaixa amb l’edat del xiquet.
  • El patró persistix i continua sent marcat en aproximar-se a l’edat escolar o després, especialment si causa limitació.

En podologia infantil està què es fa en una consulta d’este tipus i com demanar-la.

Quan consultar amb rapidesa

  • Dolor, inflor o coixesa.
  • Inici repentí o empitjorament ràpid de la marxa.
  • Dificultat per a recolzar, caminar o moure una cama després d’una caiguda o un colp.
  • Febre, envermelliment o calor junt amb dolor en una articulació o extremitat.
  • Debilitat, pèrdua de sensibilitat, rigidesa cridanera o pèrdua d’habilitats que ja havia adquirit.

La urgència depén del conjunt de símptomes. Si el xiquet no pot recolzar, té dolor intens després d’un traumatisme o presenta febre i mal estat general, correspon sol·licitar atenció mèdica urgent.

Necessita plantilles, botes o exercicis?

No de forma automàtica. En la marxa cap a dins simple d’origen tibial o femoral, les plantilles, les botes correctores, les fèrules i els exercicis no han demostrat accelerar el canvi natural de la rotació òssia. Una plantilla pot modificar el recolzament del peu, però no gira el fèmur ni la tíbia.

Això no significa que cap xiquet necessite tractament. Un metatars aducte rígid, dolor, una alteració distinta associada o una marxa atípica requerixen una decisió individual. De vegades la conclusió correcta és observar i revisar més avant; en altres, pot ser necessari derivar a pediatria, traumatologia o un altre professional.

Tampoc convé comprar calçat corrector pel teu compte. La sabata ha de tindre la talla adequada, espai per als dits i una subjecció que permeta al xiquet moure’s amb comoditat, però una sabata no hauria de vendre’s com a solució universal per a redreçar la rotació d’una cama.

Asseure’s en W causa els peus cap a dins?

La posició en W sol vore’s en xiquets amb major rotació interna del maluc perquè els resulta fàcil i estable. Observar-la no demostra que haja causat la marxa cap a dins. Prohibir eixa postura per si sola tampoc corregix la torsió del fèmur.

És raonable animar el xiquet a canviar de posició durant el joc per a variar recolzaments i moviments, igual que es faria amb qualsevol postura mantinguda. Si només pot asseure’s en W, sent dolor en adoptar altres posicions o hi ha dubtes sobre el seu desenvolupament motor, convé comentar-ho en la valoració.

Què es valora en consulta

Una valoració de la marxa infantil pot incloure:

  • Edat, embaràs i naixement, fites del desenvolupament i antecedents familiars.
  • Quan va aparéixer el patró, si canvia i quins símptomes l’acompanyen.
  • Observació del xiquet en estar dret, caminar i córrer.
  • Alineació i flexibilitat del peu, rotació de la tíbia i mobilitat de malucs, genolls i turmells.
  • Simetria, força, coordinació i exploració neurològica quan està indicada.
  • Calçat habitual i relació entre les troballes i les activitats del xiquet.

En un patró típic, la història i l’exploració solen aportar la informació necessària. No tots els xiquets necessiten radiografies ni un estudi de la xafada: les proves es reserven per a troballes o símptomes que facen sospitar una altra causa.

Una consulta útil no acaba sempre amb una plantilla o un tractament. També pot acabar amb una explicació, una pauta d’observació i una data raonable de revisió. Si l’exploració suggerix un problema fora de l’àmbit podològic, el responsable és indicar-ho i orientar la derivació.

Si et preocupa com camina el teu fill, a Altea

A la clínica podem relacionar el que observes amb l’edat del xiquet i decidir si n’hi ha prou amb vigilar l’evolució, si convé fer seguiment o si cal derivar. Porta el calçat que usa amb més freqüència i, si el patró no apareix sempre, un vídeo breu caminant i corrent.

Si hi ha dolor, coixesa, asimetria, empitjorament o limitació, pots sol·licitar una valoració. I si només vols saber si el que veus encaixa amb la seua edat, això també és un motiu raonable de consulta.

I si et preocupa com viurà la visita, en portar el teu fill al podòleg està com cuidem la seua confiança i com preparar la primera.

Fonts

  1. Pies hacia adentro (En Familia AEP) (s’obri en una pestanya nova) · Asociación Española de Pediatría
  2. Intoeing (OrthoInfo) (s’obri en una pestanya nova) · American Academy of Orthopaedic Surgeons
  3. Leg and foot problems in children (s’obri en una pestanya nova) · National Health Service (NHS)

Preguntes freqüents

A quina edat es corregixen els peus cap a dins?
No hi ha una data idèntica per a tots. La majoria de les variacions simples millora gradualment durant la infància i moltes ho fan abans dels huit anys. Importa la causa, la intensitat i si hi ha limitació funcional, més que complir una edat concreta.
Els peus cap a dins es deuen a un peu pla?
No necessàriament. El gir pot procedir de l’avantpeu, de la tíbia o del fèmur. El peu pla descriu l’arc del peu i és una altra qüestió, encara que les dos coses puguen coincidir en un mateix xiquet.
He de preocupar-me si es cau molt?
Els ensopecs ocasionals són freqüents mentre aprén a caminar i a coordinar-se. Convé consultar si les caigudes augmenten, són clarament més freqüents que abans, causen lesions o fan que evite jugar, córrer o participar al col·legi.
Quin professional ha de valorar la marxa d’un xiquet?
El pediatre pot fer una primera valoració. El podòleg infantil examina el peu, el recolzament i la marxa; si apareixen signes de maluc, neurològics o d’una altra especialitat, correspon coordinar o recomanar la derivació.
Fa falta una radiografia?
No sol ser necessària en un patró típic sense dolor ni altres signes. Es planteja quan la història o l’exploració mostren asimetria marcada, dolor, coixesa, retard del desenvolupament, empitjorament o altres troballes atípiques.

Articles relacionats

Quan vullgues

Comencem pels teus peus.

Pots sol·licitar cita des de la web, escriure per WhatsApp o telefonar.

Enviar la sol·licitud no confirma la cita: la clínica la revisa i et confirma l’hora.

Tens algun dubte? Envia'ns un WhatsApp (s’obri en una pestanya nova)