El meu fill camina amb els peus cap a dins: és normal?

En molts xiquets, sobretot durant els primers anys, caminar amb les puntes dels peus cap a dins forma part del desenvolupament i millora conforme creixen. Si el xiquet no té dolor, juga amb normalitat i el patró és pareix en els dos costats, sovint n’hi ha prou amb observar l’evolució. No sol ser necessari usar plantilles, calçat corrector ni exercicis només per a redreçar la marxa.

Sí que convé demanar una valoració quan apareix dolor, inflor o coixesa; quan un costat és clarament distint de l’altre; quan la marxa empitjora; quan el peu d’un bebé es nota rígid; o quan els ensopecs limiten de veres el joc, el col·legi o l’esport. L’edat, la simetria i el que acompanya la manera de caminar importen més que l’aspecte aïllat dels peus.

Es parla de marxa amb els peus cap a dins, o intrarotació, quan una o les dos puntes s’orienten cap a la línia mitjana al caminar o córrer, en lloc de mirar al davant. És freqüent que la família ho note en veure el xiquet des de darrere, quan corre, quan està cansat o perquè ensopega més del que s’espera.

El gir no sempre naix en el peu. Pot procedir de la forma de l’avantpeu, de la rotació de la tíbia o de la posició del fèmur i el maluc. Per això no és responsable decidir el tractament només mirant una fotografia o el desgast de la sabatilla.

Tampoc és el mateix que tindre peu pla, caminar de puntetes o presentar un peu bot. Són situacions diferents i l’exploració que necessiten no és idèntica: en peu pla infantil està en què consistix eixa altra dubte, que descriu l’arc del peu i no l’orientació de les puntes, encara que les dos coses puguen coincidir en un mateix xiquet.

Estes són les tres causes habituals. Orienten, però no permeten diagnosticar el xiquet a casa:

En el metatars aducte, la part davantera del peu es desvia cap a dins. Alguns peus són flexibles i s’alineen amb suavitat; altres són més rígids i mantenen la corba. La flexibilitat i la intensitat de la deformitat són dades que ha de valorar un professional. Un peu rígid o molt corbat en un bebé no hauria d’esperar que el xiquet comence a caminar per a ser revisat.

La tíbia pot conservar una rotació interna pròpia de l’etapa fetal. En començar a caminar, eixa orientació fa que el peu apunte cap a dins. En la majoria dels xiquets es modifica de forma espontània a mesura que la cama creix. Les fèrules, el calçat especial i els exercicis no han demostrat accelerar eixa correcció en una torsió tibial simple.

En altres xiquets el gir procedix del fèmur. Els genolls i els peus poden mirar cap a dins i la rotació es fa més visible al córrer. És freqüent que estos xiquets s’asseguen en W perquè eixa posició els resulta còmoda. La majoria millora durant el creixement; la cirurgia només es planteja de forma excepcional, en xiquets majors amb una deformitat greu i problemes funcionals importants.

El patró sol ser tranquil·litzador quan es complixen diverses d’estes condicions:

Un xiquet menut pot ensopegar més mentre aprén a coordinar-se. Això no significa que tota caiguda haja d’atribuir-se als peus: importa la freqüència, si va a més i si interferix amb la seua activitat.

Abans de la consulta, estes observacions aporten informació útil:

Pot ajudar gravar un vídeo breu caminant i corrent, des del davant, des de darrere i de costat, sense demanar-li que col·loque els peus rectes: els xiquets solen modificar la marxa quan saben que els estan observant. Portar el calçat habitual també permet comprovar ajust i desgast, encara que la sola per si sola no diagnostica la causa.

En podologia infantil està què es fa en una consulta d’este tipus i com demanar-la.

La urgència depén del conjunt de símptomes. Si el xiquet no pot recolzar, té dolor intens després d’un traumatisme o presenta febre i mal estat general, correspon sol·licitar atenció mèdica urgent.

No de forma automàtica. En la marxa cap a dins simple d’origen tibial o femoral, les plantilles, les botes correctores, les fèrules i els exercicis no han demostrat accelerar el canvi natural de la rotació òssia. Una plantilla pot modificar el recolzament del peu, però no gira el fèmur ni la tíbia.

Això no significa que cap xiquet necessite tractament. Un metatars aducte rígid, dolor, una alteració distinta associada o una marxa atípica requerixen una decisió individual. De vegades la conclusió correcta és observar i revisar més avant; en altres, pot ser necessari derivar a pediatria, traumatologia o un altre professional.

Tampoc convé comprar calçat corrector pel teu compte. La sabata ha de tindre la talla adequada, espai per als dits i una subjecció que permeta al xiquet moure’s amb comoditat, però una sabata no hauria de vendre’s com a solució universal per a redreçar la rotació d’una cama.

La posició en W sol vore’s en xiquets amb major rotació interna del maluc perquè els resulta fàcil i estable. Observar-la no demostra que haja causat la marxa cap a dins. Prohibir eixa postura per si sola tampoc corregix la torsió del fèmur.

És raonable animar el xiquet a canviar de posició durant el joc per a variar recolzaments i moviments, igual que es faria amb qualsevol postura mantinguda. Si només pot asseure’s en W, sent dolor en adoptar altres posicions o hi ha dubtes sobre el seu desenvolupament motor, convé comentar-ho en la valoració.

Una valoració de la marxa infantil pot incloure:

En un patró típic, la història i l’exploració solen aportar la informació necessària. No tots els xiquets necessiten radiografies ni un estudi de la xafada: les proves es reserven per a troballes o símptomes que facen sospitar una altra causa.

Una consulta útil no acaba sempre amb una plantilla o un tractament. També pot acabar amb una explicació, una pauta d’observació i una data raonable de revisió. Si l’exploració suggerix un problema fora de l’àmbit podològic, el responsable és indicar-ho i orientar la derivació.

A la clínica podem relacionar el que observes amb l’edat del xiquet i decidir si n’hi ha prou amb vigilar l’evolució, si convé fer seguiment o si cal derivar. Porta el calçat que usa amb més freqüència i, si el patró no apareix sempre, un vídeo breu caminant i corrent.

Si hi ha dolor, coixesa, asimetria, empitjorament o limitació, pots sol·licitar una valoració. I si només vols saber si el que veus encaixa amb la seua edat, això també és un motiu raonable de consulta.

I si et preocupa com viurà la visita, en portar el teu fill al podòleg està com cuidem la seua confiança i com preparar la primera.