Tots els xiquets naixen amb el peu pla. L’arc es forma amb el creixement, i en la majoria apareix al llarg dels primers anys sense que faça falta fer res: un peu pla als tres anys és el que s’espera, i no significa el mateix que un peu pla als huit. Per això la primera pregunta no és «té el peu pla?» sinó quina edat té, si li fa mal, si l’arc apareix al posar-se de puntetes i si ha canviat amb el temps.
El que es valora en consulta són eixes quatre coses. Un peu pla flexible, sense dolor i que evoluciona no necessita tractament, només revisions per a comprovar que seguix el seu curs; i dir-ho és tan important com tractar, perquè tractar el que no cal tractar té un cost. Quan el peu és rígid, fa mal, es cansa abans que els de la seua edat o no evoluciona, la valoració canvia i ahí sí que hi ha coses a fer.
Si el teu fill haurà de vindre a revisions, en portar el teu fill al podòleg està com es cuida en la consulta que les visca amb tranquil·litat.
Què es valora
- L’edat del xiquet, que és la que dona sentit a tot el que ve després.
- Si el peu és flexible: si l’arc apareix al posar-se de puntetes.
- Si hi ha dolor, cansament precoç o rebuig a caminar o córrer.
- Com recolza el taló i com camina.
- Com ha canviat en les últimes revisions.
Et preocupa l’arc del peu del teu fill o es queixa al caminar?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Li he de comprar botes altes o calçat correctiu?
- No. La idea que una bota que subjecte el turmell forma l’arc està molt estesa i no se sosté: l’arc es forma amb el creixement i amb l’ús del peu, no amb una sabata que l’immobilitze. El que sí que conve és un calçat que deixe treballar el peu —sola flexible que doblegue per on doblega el peu, forma ampla per a que els dits es moguen, taló subjecte i lleuger— i que li quede bé de llarg, mesurat de peu. Anar descalç a casa, en sòl segur, és bo per a eixe desenvolupament. Si algú t’ofereix «calçat correctiu» sense haver explorat el xiquet i sense explicar-te què corregix, demana una segona opinió.
- Pot fer esport amb normalitat?
- Sí, i conve que ho faça: córrer, botar i jugar descalç en superfície segura és part del que desenvolupa el peu. Un peu pla flexible i sense dolor no limita res, així que no cal apuntar-lo a un esport en lloc d’un altre ni evitar-ne cap. El que sí que cal escoltar és el que el xiquet conta: si es cansa abans que els seus companys, si deixa de córrer, si es queixa al final del dia o si demana que el portes en braços en distàncies que abans feia caminant, això són dades i conve contar-les en la consulta. No per a prohibir res, sinó perquè un peu que fa mal amb l’activitat és el que sí que canvia la valoració.
