Per què fa mal el taló al llevar-se al matí

Recolzes el peu a l’eixir del llit i fa mal. Fas uns passos coixejant, i als cinc minuts quasi ha desaparegut. Tornes a seure una estona al sofà, et lleves, i una altra vegada.

Eixe patró —pitjor al arrancar, millor en moviment, pitjor una altra vegada després del repòs— és el més característic del dolor de taló, i val la pena entendre per què ocorre: explica també què fa que millore.

Del taló a la base dels dits hi ha una banda de teixit fibrós, la fàscia plantar, que sosté l’arc del peu quan recolzes. Treballa molt: en cada pas es tensa i es relaxa.

Quan se sobrecarrega, la zona on s’ancora al taló s’irrita. Mentres dorms, el peu està en repòs i el teixit s’acurta lleugerament; al llevar-te, els primers passos l’estiren de colp i això és el que fa mal. Després, amb el moviment, el teixit s’adapta i el dolor baixa. És la mateixa raó per la qual torna després d’estar assegut.

Quasi mai és una sola cosa. Quan apareix, normalment se n’han ajuntat diverses en les últimes setmanes.

És el que més s’escolta i el que més confon. En una radiografia pot veure’s una xicoteta prominència òssia en el taló —l’esperó calcani—, i és fàcil concloure que això és el que punxa.

Però hi ha molta gent amb esperó i sense cap dolor, i gent amb este dolor i sense esperó. L’esperó sol ser la conseqüència d’anys de tracció en eixa zona, no la causa del dolor de hui. Per això l’abordatge no consistix a atacar l’esperó, sinó a llevar càrrega a la fàscia.

No tot dolor de taló és una fascitis. Si el dolor va aparéixer de colp després d’un esforç o un bot, si no cedix en setmanes, si et desperta de nit, si va amb inflor o si el taló està calent i envermellit, conve explorar-ho: pot ser una lesió del tendó, una fractura per estrés o un problema del nervi, i cada un s’aborda distint.