Per què l’esmalt de farmàcia no acaba amb els fongs de les ungles

És una de les històries més repetides en consulta: «porte un any donant-me un esmalt i l’ungla està igual». I quasi sempre hi ha tres raons darrere, i cap d’elles és que el producte siga un engany.

Val la pena entendre-les, perquè les tres es poden corregir.

Una ungla groguenca, engrossida o que es desprén no és necessàriament una onicomicosi. Pot ser la conseqüència d’un colp antic —a vegades d’anys arrere—, de la pressió contínua d’un calçat curt, de la psoriasi o d’altres alteracions de l’ungla.

Un antifúngic sobre una cosa que no és un fong no fa res, i mentres s’aplica es perden mesos. Per això el primer no és tractar: és saber què és.

El fong viu en el gruix de l’ungla i per davall, no en la superfície. Una ungla engrossida és una barrera: l’esmalt es queda damunt i per davall no canvia res.

Ací és on entra la part que no es fa a casa: rebaixar el gruix de l’ungla i retirar la part danyada. No és estètica, és el que permet que un tractament tòpic tinga alguna possibilitat d’arribar al problema.

Una ungla del peu tarda mesos a renovar-se del tot. Això significa que, encara que el tractament funcione des del primer dia, la part ja danyada NO es cura: se substituïx a mesura que creix ungla nova.

Amb eixa expectativa, és lògic pensar als dos mesos que no està servint de res. La manera de saber si va bé no és mirar si la taca s’aclarix, sinó si l’ungla que ix des de la base ix sana.

Si l’ungla ha canviat de gruix o de color, si molesta al caminar o si portes mesos amb un tractament sense veure que l’ungla nova isca sana. I abans d’això si tens diabetis o problemes de circulació: en eixe cas una ungla engrossida que pressiona la pell no és només una qüestió d’aspecte.