La diabetis pot afectar el peu de dues maneres que se sumen: reduïx la sensibilitat —així que una ferida, un fregament o una pedra en la sabata poden passar desapercebuts— i dificulta la circulació, amb la qual cosa el que es lesiona tarda més a curar. Eixa combinació és la que convertix una butla o una ungla mal tallada en una cosa que conve vigilar de prop.
La revisió podològica en diabetis no és una quiropòdia amb un altre nom: inclou explorar la sensibilitat del peu i l’estat de la pell, mirar les zones on el calçat pressiona, cuidar ungles i dureses amb criteri de risc i acordar cada quant conve tornar. La major part del treball és prevenció, i funciona: revisar el peu amb regularitat i saber què mirar a casa és el que evita la majoria de les complicacions.
Què inclou la revisió
- Exploració de la sensibilitat del peu.
- Revisió de la pell, els talons i els espais entre els dits.
- Tall i fresat d’ungles i retirada de dureses amb criteri de risc.
- Revisió del calçat i dels punts on pressiona o frega.
- Pauta d’autorevisió a casa i freqüència de les revisions en consulta.
Tens diabetis i fa temps que ningú no et revisa els peus?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Tinc diabetis. Puc tallar-me jo les ungles?
- Depén de dues coses que es comproven en la consulta: si conserves la sensibilitat del peu i si arribes a vore’t bé les ungles. Amb sensibilitat normal, bona visió i una ungla sana, tallar-la recta i sense apurar les cantonades és raonable. El que no conve fer a casa en cap cas és retirar dureses, tocar un vore que s’està clavant o usar callicides i llimes metàl·liques agressives: en un peu amb sensibilitat reduïda és fàcil passar-se sense notar-ho, i una ferida ahí no avisa amb dolor. Si no veus bé els teus peus o no arribes còmodament, millor no improvisar: això és part del que es fa en la revisió.
- Què m’he de mirar a casa?
- Els dos peus sencers, tots els dies, i a la mateixa hora per a que no s’oblide: per exemple al gitar-se. Es miren la planta, els talons, el vore extern i entre els dits, que és on més es passa per alt. El que es busca és qualsevol cosa nova: una ferida o una bambolla encara que no faça mal, una zona enrogida o més calenta que la resta, un canvi de color, una clevilla, mala olor o una ungla que ha canviat. Si no arribes a vore’t la planta, usa un espill al sòl o demana que te la mire algú. I revisa la sabata per dins amb la mà abans de calçar-te: una costura soltada o una pedreta fan mal sense que ho notes.
- Tinc diabetis però no note res raro. Cal revisió?
- Sí, i precisament per això. La pèrdua de sensibilitat és progressiva i silenciosa: no es nota que s’està perdent, es nota quan ja falta. Així que «no em fa mal res» no és una mesura de com està el peu, és exactament el que fa que una lesió passe desapercebuda. L’exploració de la sensibilitat és una prova objectiva i és el que permet saber en quina situació estàs i amb quina freqüència conve revisar-te. Si ix bé, se t’indica i les revisions són més espaiades; i tindre una referència de hui és el que permetrà vore un canvi més avant.
