Metatarsàlgia és el nom del dolor en la zona dels metatarsians: la part de la planta que està just darrere dels dits i que suporta quasi tot el pes en el moment de desenganxar el peu del sòl. Es descriu com una sensació de caminar sobre una pedra o de tindre l’os en contacte amb el sòl, i augmenta al caminar descalç, amb sola fina o amb tacó.
Quasi sempre és un problema de repartiment de càrrega: si un cap metatarsal suporta més pressió que els veïns, eixa zona s’irrita i apareix dolor, i amb el temps també una duresa com a senyal d’on està l’excés. Darrere pot haver-hi un dit que ha perdut el seu suport, un avantpeu ample, una pèrdua de greix en la planta —molt freqüent amb l’edat—, calçat estret o de tacó, o una activitat que ha augmentat de colp.
Com s’aborda
- Localització de la zona dolorosa i de les dureses que l’acompanyen.
- Valoració de com es reparteix la pressió en l’avantpeu.
- Exploració dels dits i de la mobilitat de les articulacions.
- Revisió del calçat: amplària, sola i altura del tacó.
- Descàrrega de la zona i, quan pertoca, plantilles que repartisquen la càrrega.
Sents que camines sobre una pedra en la part davantera de la planta?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Per què em fa més mal descalç a casa?
- Perquè en eixa zona el coixinet natural que tens davall de les caps dels metatarsians és l’única cosa que separa l’os del sòl, i descalç o amb una sola molt fina no hi ha res més que l’ajude. El sòl dur no cedix: tota la pressió del despegament del peu arriba a un punt menut. Per això moltes persones conten que estan millor al carrer amb calçat i pitjor a casa, que és el contrari del que s’espera. En la pràctica eixa observació és útil: diu que el problema és de repartiment de pressió i no d’una altra cosa. I d’ahí ix un consell senzill: a casa, calçat amb alguna cosa de sola en lloc de descalç o en sabatilla plana.
- Tinc una duresa just on em fa mal. És ella la que fa mal?
- Quasi sempre és al contrari: la duresa és la conseqüència, no la causa. La pell s’engrossix on rep més pressió de la que li correspon, així que la seua funció és senyalar el punt —és un mapa d’on està l’excés— i per això torna sempre al mateix lloc. Retirar-la alleuja prou i de seguida, perquè una placa dura damunt d’una zona irritada afig la seua pròpia pressió, però si res canvia es refà en unes setmanes. D’ahí que la sessió no acabe amb la duresa retirada: acaba mirant per què eixa zona carrega més del que ha de, que és l’única cosa que fa que deixe de tornar.
