El galindó —hallux valgus— és la desviació progressiva del dit gros cap als altres dits. El que sobresurt en el vore intern del peu no és un os que creix: és el cap del primer metatarsià, que queda al descobert a mesura que el dit es desvia. Té un component hereditari clar, i el calçat estret o de tacó no el causa tot sol però accelera la seua progressió i és el que sol fer que comence a fer mal.
Fa mal per tres motius distints, i conve saber quin és el que manda: el fregament del bony amb la sabata, la sobrecàrrega del segon i tercer metatarsià quan el dit gros deixa de fer la seua faena, i la mateixa articulació quan es desgasta. Des de la podologia no es corregix la desviació —això només ho fa la cirurgia—, però sí que es pot frenar la progressió, llevar el dolor i evitar les lesions que apareixen al voltant: dureses, dits que es munten i sobrecàrrega en la planta.
Què es pot fer
- Valorar el grau de desviació i quina de les tres causes del dolor pesa més.
- Revisar el calçat: amplària de la punta, materials i altura del tacó.
- Tractar les lesions associades: dureses, galls i fregaments entre els dits.
- Separadors o ortesis de silicona per a reduir el conflicte amb la sabata.
- Plantilles per a repartir la càrrega que el dit gros ha deixat d’assumir.
Et molesta el galindó al calçar-te o et solen eixir dureses al voltant?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Va a continuar augmentant?
- L’habitual és que progresse, però no a una velocitat que es puga predir: hi ha galindons que canvien molt poc en deu anys i altres que avancen en dos. El que sí que se sap és què l’accelera, i ahí hi ha marge: un calçat que comprimisca la punta o amb tacó alt mantingut en el temps, i una sobrecàrrega del primer dit que ningú ha corregit. Reduir això no endereça el que ja està desviat —això no ho fa res que no siga cirurgia—, però canvia el ritme i, sobretot, evita les lesions que apareixen al voltant: el call del fregament, el segon dit que es monta i la sobrecàrrega en la planta, que en la pràctica és el que fa mal.
- Quin calçat puc usar sense que em fregue?
- El criteri és que la sabata s’adapte al peu i no al contrari, i això es traduïx en tres coses concretes. Ample suficient a la punta per a que el dit desviat no toque la paret interior; material que cedisca en eixa zona —una pell blana s’acomoda al bony, un sintètic rígid no— i sense costura just damunt del punt que sobreïx, perquè la costura és el que obri el call. Tacó baix, perquè l’alt empeny el peu cap avant i contra la punta. La talla no basta com a referència: dues sabates del mateix número poden tindre formes molt distintes, i el que decidix és com et queda eixa en concret.
