Una ungla encarnada —onicocriptosi— és un vore de l’ungla que es clava en la pell que l’envolta. Sol començar amb una molèstia quan el calçat pressiona o quan es toca la zona, i pot evolucionar a envermelliment, inflamació i dolor constant. Les causes més freqüents són un tall massa curt o massa corb, un calçat que comprimix la punta del peu, un colp o una ungla que creix molt enrotllada.
En consulta es retira l’espícula clavada, que és la que produïx el dolor, i es neteja i s’allibera el solc de l’ungla. A partir d’ací el que importa és la segona part: revisar per què ha passat —el tall, el calçat, la forma de l’ungla o el suport del dit— perquè no es repetisca, perquè una ungla que s’encarna una vegada tendix a encarnar-se una altra si la causa continua.
Què es fa en la consulta
- Valoració del dit, del solc de l’ungla i de l’estat de la pell.
- Retirada del vore o de l’espícula que es clava.
- Neteja de la zona i alliberament del solc.
- Revisió de la causa: tall, calçat, forma de l’ungla i suport del dit.
- Pauta de cura a casa i, si torna a passar, valoració de les opcions per a resoldre-ho de manera duradora.
Et fa mal el vore d’una ungla quan et poses la sabata?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Per què em torna a passar sempre en el mateix dit?
- Perquè de les causes que fan que una ungla es clave, unes es poden canviar i una altra no. El tall i el calçat es corregixen; la forma de la lámina, en canvi, és la que és: una ungla molt corbada de costat a costat entra en la pell per la seua pròpia geometria, i això no es modifica amb el temps ni amb la manera de tallar-la. Quan el vore es retira, el dolor se’n va, però l’ungla continua creixent amb la mateixa forma. Per això en la consulta es mira quina de les dues coses manda en el teu cas: si és el tall o la sabata, es resol canviant-los; si és la forma, cal decidir si conve conviure amb revisions o valorar una solució duradora.
- Com m’he de tallar les ungles per a que no es claven?
- Rectes i sense apurar les cantonades. El que fa que un vore es clave és deixar una cantonada més curta que la resta: la pell del solc es tanca per damunt i l’ungla, al créixer, la troba davant. Així que el tall seguix la línia del dit, es deixa el vore a l’altura de la punta —no per dins— i les cantonades s’arredonixen amb llima, no amb tisora. El que no ajuda és tallar en pic ni fer una «V» al centre: no allibera el vore i deixa un pic que es torna a clavar. I si el dit ja està inflamat, este no és el moment de practicar: ahí el que toca és que ho veja algú.
- Puc fer alguna cosa mentres espere la cita?
- Sí, tres coses, i totes van en la mateixa direcció: llevar pressió i no empitjorar la zona. Usa un calçat que no apriete la punta del peu —o ves descalç o en sandàlia a casa—, mantín el dit net i ben sec, i deixa de tocar-lo. Això últim és l’important: furgar en el solc amb tisores, pinces o una agulla, o intentar «traure» el vore, és la via més ràpida a una infecció, i una infecció convertix un problema de deu minuts en un altre que necessita diversos dies. No pose res oclusiu que mantinga la humitat. I si apareix pus, calor o el dolor no et deixa recolzar, no esperes a la cita prevista: demana’n una abans.
