Una ungla encarnada —onicocriptosi— és una vora de la làmina que, en compte de créixer per damunt de la pell, entra dins d’ella. La pell respon com davant de qualsevol cos estrany: s’inflama, fa mal amb el calçat i, si continua, pot formar un teixit roig i abultat al voltant o infectar-se. Sol començar en el primer dit i quasi sempre pel mateix costat.
Quasi mai és una sola cosa. Se sumen la forma de l’ungla —una làmina molt corbada es clava tota sola—, un tall massa curt o arredonit en les cantonades, un calçat que apreta d’ample, la humitat que reblanix la pell del solc i, en alguns casos, un dit que empeny el del costat. Saber quina d’eixes coses manda en el teu cas és el que decidix si n’hi ha prou amb canviar el tall i la sabata o cal fer alguna cosa més.
Què es mira i què NO convé fer
- La forma de la làmina i del solc, per a veure si l’ungla es clava per com és.
- Si hi ha signes d’infecció: dolor que creix, calor, envermelliment o supuració.
- El calçat i la manera de tallar, que són les dues causes que es poden canviar hui.
- No tallar en pic ni fer una «V»: no allibera res i deixa un pic que es torna a clavar.
- No furgar en el solc amb tisores ni amb agulles: és la via més ràpida a una infecció.
Se te clava la vora de l’ungla i fa mal amb la sabata?
Demanar citaPreguntes freqüents
- Per què quasi sempre és el dit gros?
- Perquè en eixe dit es junten tres coses que en els demés no. La seua ungla és la més ampla i la més corbada, així que els seus vores es fiquen més en el solc; és el dit que més pressió rep al despegar el peu del sòl, i és el que primer toca la punta de la sabata, sobretot si la forma acaba en punta. A més, si el dit està desviat cap als demés —com en un galindó— la seua ungla deixa d’apuntar recta cap avant i un dels vores queda encara més ficat. Per això, quan es repetix en eixe dit, en la consulta es mira també la forma del peu i no només l’ungla.
- Influïxen l’esmalt permanent o les ungles de gel?
- No fan que una ungla es clave per elles a soles, però sí que poden sumar. Ho fan de dues formes: pel que es fa al aplicar-los —llimar la superfície de la lámina i, sobretot, retirar o empényer la pell del solc, que és la barrera que protegix eixa zona— i pel que impedixen vore, perquè una capa de color tapa el vore justament on hauria de mirar-se. A més, una lámina reforçada amb material rígid perd flexibilitat i respon pitjor a la pressió del calçat. No cal renunciar a portar-les: el que ajuda és no tocar el solc, no apurar els vores al llimar i llevar-les de tant en tant per a mirar l’ungla com és.
